Categoria gramatical susceptible de flexionar en gènere i nombre, que en una oració va acompanyada generalment d'un determinant i eventualment d'un adjectiu, i pot fer la funció de subjecte, atribut, aposició o complement. [...]

1. Conjunt de variacions morfològiques d'un substantiu, un adjectiu o un pronom organitzades en paradigmes, que serveixen per a expressar els diferents casos. 2. Paradigma a què s'atribueix un substantiu, un adjectiu o un pronom segons com es declina. [...]

1. Transformació d'una oració en nom o sintagma nominal. 2. Formació d'un substantiu a partir d'un altre substantiu, d'un adjectiu o d'un verb. [...]

Dit del morfema derivatiu que permet l'obtenció d'un verb a partir d'un substantiu, d'un adjectiu o d'unadverbi. [...]

Categoria gramatical que concorda amb gènere i nombre amb el substantiu que acompanya i que davant d'altres categories els dona la funció del substantiu. [...]

Donar la funció d'un substantiu. [...]

Grau de precisió en la individualització d'un substantiu. [...]

Ús d'un element lingüístic amb valor de substantiu. [...]

Adjectiu que expressa una qualitat particular del nom al qual es refereix, la qual pot ésser intrínseca al substantiu, pot referir-se a la situació o bé pot fer referència a un comportament. [...]

Dit del morfema derivatiu que permet l'obtenció d'un substantiu. [...]